Aquesta secció descriu alguns dels elements en el menú Visualitza de manera que podreu configurar ràpidament el Kate perquè funcioni com voleu.

Quan inicieu el Kate per primera vegada veureu dues finestres amb fons blanc. Per sobre de les finestres hi ha una barra d'eines amb les icones usualment anomenades com de costum. I per sobre d'aquesta, una barra de menús.

A mà esquerra de la finestra es troba una barra lateral. Combina les finestres Documents i Navegador del sistema de fitxers. Canvieu entre les dues fent clic a sobre de les pestanyes a la part superior de la finestra.

Si heu iniciat el Kate amb un fitxer, la finestra de la dreta el mostrarà per a editar-lo i Documents a la barra lateral en mostrarà el nom. Empreu la finestra Navegador del sistema de fitxers per a obrir els fitxers.

Podeu activar o desactivar totes les barres laterals de les finestres des del menú Visualitza+Vistes d'eina o utilitzeu la drecera Ctrl+Alt+Maj+F. Aquest menú deixa entreveure la potència i la flexibilitat del Kate.

A les Vistes d'eina tindreu una llista de tots els connectors activats. Feu clic a la casella de selecció situada davant de cada element o feu clic amb el botó esquerre del ratolí sobre els botons d'eina que hi ha a la barra lateral per a alternar aquesta vista d'eina.

Moltes de les ordres a les tecles (dreceres de teclat) del Kate són configurables a través del menú Arranjament. De manera predeterminada, el Kate observa els següents lligams de tecla.

A més, podeu utilitzar les dreceres proporcionades pel component KatePart i per qualsevol connector del Kate que hi hagi activat.

Finestra, Vista, Document, Marc, Editor... Què signifiquen en la terminologia del Kate i com extreure'n el màxim rendiment? Aquest capítol explicarà tot això i algunes coses més.

El Kate és capaç de tenir més d'un document obert alhora i també de dividir l'àrea d'edició en qualsevol nombre de marcs, de forma similar a com ho fan, per exemple, el Konqueror o el popular editor de texts emacs. D'aquesta manera podreu veure diversos documents alhora o fins i tot diverses sessions del mateix document, el qual és d'utilitat, per exemple, si el vostre document conté definicions al començament i a les que us aneu referint habitualment al llarg del text. O podeu veure el codi font d'un programa en un marc, mentre editeu el fitxer d'implementació en un altre.

Quan un document està disponible en més d'un editor, els canvis realitzats en un d'ells seran reflectits en els altres de forma immediata. Això inclou tant el canvi de text, com la seva selecció. Les operacions de cerca o de moviment del cursor, només es reflecteixen en l'editor actual.

En aquest moment no és possible tenir obertes diverses sessions d'un mateix document amb la intenció que els canvis que es produeixin en una no afectin les altres.

En dividir un editor en dos marcs, aquest es dividirà en dos marcs de la mateixa grandària i ambdós mostraran el document que s'està editant. El nou marc estarà a la part inferior (en el cas d'una divisió horitzontal) o a la part dreta (si la divisió és vertical). El nou marc obtindrà el focus, el qual es representa visualment a la barra amb el cursor parpellejant en el marc amb el focus.

L'ús de l'obertura ràpida és molt senzill. Una vegada l'obriu, escriviu el nom o parts del nom del fitxer que voleu obrir i l'obertura ràpida filtrarà la llista en funció del que heu escrit. Premeu Retorn per a obrir el fitxer seleccionat, mentre que Esc oculta l'obertura ràpida.

De manera predeterminada, només se cerquen coincidències amb el nom del fitxer mentre es filtra. Si voleu cercar coincidències amb el camí, cal tenir una «/» en el text escrit. Per exemple: «doc/index» cercarà coincidències amb tots els fitxers que continguin «índex» dins de la carpeta «doc».

Els documents que ja estan oberts es ressalten en negreta i es llisten a la part superior quan s'obre el diàleg. A més, quan l'obertura ràpida mostra el document obert anterior ja seleccionat, de manera que només cal prémer Retorn i anireu a aquest document.

L'obertura ràpida proporciona un parell d'opcions de configuració. Per accedir a aquestes opcions, feu clic amb el botó dret a l'edició de la línia d'entrada.

El Kate no proveeix (encara!) cap mitjà per a llegir documents relacionats amb la documentació. Depenent del fitxer que esteu editant, podreu trobar ajuda en l'Emulador de terminal inclòs, a on podreu veure les pàgines del manual d'UNIX® o de la documentació info relacionades o per a aquesta fi també podeu emprar el Konqueror.

La pàgina principal del Kate proveeix alguns Articles i Com es fa amb informació més enllà de l'àmbit d'aquest manual.

L'edició d'una eina obrirà un diàleg de configuració que permetrà una configuració detallada de l'eina:

El botó Per omissió només estarà visible per a les eines que s'envien amb el Kate. Quan s'hi fa clic, totes les opcions de configuració de l'eina tornaran als valors predeterminats (també coneguts com, de fàbrica).

Alguns camps d'edició com Executable, Arguments, Entrada i Directori de treball admeten variables que s'expandeixen en la invocació de les eines. Això s'indica amb la icona {} que apareix una vegada que un d'aquests camps d'entrada de text té el focus (vegeu el cercle vermell):

En passar el cursor per sobre un d'aquests camps d'entrada de text, també es mostrarà un consell d'eina amb el text actual expandit. A més, en fer clic sobre l'acció {}, s'obrirà un diàleg que llistarà totes les variables disponibles:

Aquesta característica proporciona molta flexibilitat quan es defineix una eina externa, ja que totes les variables de la forma %{...} s'expandiran quan s'invoqui l'eina. Hi ha dos tipus de variables admeses:

La primera forma %{nom_variable} senzillament substituirà la variable amb el seu contingut. Per exemple, la variable %{Document:FileName} se substituirà pel nom de fitxer del document actual sense el seu camí. La segona forma, %{nom_variable:<value>} obté el <valor> com a contingut. Per exemple, això es pot utilitzar per a expandir una variable d'entorn amb %{ENV:HOME}, o es pot obtenir la data actual en el format preferit com %{Date:yyyy-MM-dd}.

De manera predeterminada es distribueixen diverses eines. No obstant això, si teniu més eines útils, col·laboreu amb elles a (kwrite-devel AT kde.org) perquè puguem afegir-les a aquesta llista. De manera predeterminada totes les eines predeterminades estan visibles a la vista de llista. No obstant això, totes les eines es podran canviar al vostre gust, inclosa la categoria o fins i tot eliminar-les. Les eines eliminades es podran tornar a afegir fent clic al botó Afegeix que hi ha a la pàgina de configuració com s'ha descrit anteriorment.

Aquest connector és per a desenvolupadors i probablement de poca utilitat per als usuaris. Mostra una traça enrere de «gdb» en una vista de llista en una vista d'eina del Kate. En fer clic sobre un element, s'obrirà el fitxer seleccionat i saltarà al número de línia correcta. Funciona per a traces enrere generades en la vostra pròpia màquina, si no que també funcionarà per a traces enrere d'altra gent, és a dir, amb /home/dummy/qt-copy/…/qwidget.cpp encara es trobarà en altres màquines. Perquè això funcioni, haureu d'indexar els directoris on es troba el codi font.

A vegades hi ha diversos fitxers amb el mateix nom, p. ex.

Per a escollir la millor opció, el connector escull les dues últimes parts de l'URL, en aquest cas, això seria

I després, generalment el connector troba el correcte.

Indexar el «master» i algunes branques, òbviament donarà lloc a un conflicte.

A la pàgina de configuració, afegeix les carpetes que contenen el codi font.

Configura els camins a la vista d'eina Navegador de traça inversa

En fer clic a D'acord s'iniciarà la indexació. Un cop finalitzada, obriu la vista d'eina Navegador de traça inversa.

Ara podeu carregar una traça inversa des del porta-retalls (p. ex., fent clic a Copia al porta-retalls al DrKonqi) o des d'un fitxer.

El connector de construcció permet executar accions com la construcció, neteja i compilació d'un projecte.

El connector de construcció afegeix una vista d'eina Sortida de la construcció a la part inferior i un menú Construeix a la barra de menús. La vista d'eina es pot utilitzar per a configurar les opcions de l'objectiu a construir, mentre que el menú es pot utilitzar per a dur a terme les accions de construcció, neteja i compilació.

La vista d'eina Sortida de la construcció disposa dues pestanyes:

La pestanya Arranjament de l'objectiu

La pestanya arranjament de l'objectiu es pot utilitzar per a configurar diversos objectius de construcció i definir conjunts d'objectius.

Per a canviar els noms o les ordres feu doble clic sobre les entrades de la taula i utilitzeu la llista desplegable per a seleccionar l'ajust de l'objectiu actiu. Utilitzeu la casella de selecció al davant de cada objectiu per a definir un valor predeterminat.

Un conjunt d'objectius conté diverses opcions de configuració:

Directori de treball

Aquí podeu establir el camí cap al projecte. Deixar el camp buit per a utilitzar el directori on es troba el document actual.

Construeix

Aquesta opció permet definir l'ordre per a executar la construcció. De manera predeterminada s'estableix a make.

Neteja

Aquesta opció permet definir l'ordre per a executar la neteja. De manera predeterminada s'estableix a make clean.

Configuració

Aquesta opció permet definir l'ordre per a executar la configuració. De manera predeterminada s'estableix a cmake -DCMAKE_BUILD_TYPE=Debug -DCMAKE_INSTALL_PREFIX=/usr/local ../.

A la part superior d'aquest connector hi ha una barra d'eines amb els botons següents:

Construeix l'objectiu seleccionat

Afegeix un objectiu de construcció nou

Crea un conjunt d'objectius de construcció nou

Copia l'ordre o el conjunt d'objectius

Elimina l'ordre actual o el conjunt d'objectius

El connector construcció del Kate va ser escrit per en Kåre Särs.

Un agraïment especial a la Google Code-in 2011, a la participant Salma Sultana per escriure gran part d'aquesta secció.

Aquest connector permet tancar un grup de documents en funció de la seva extensió i el camí.

Suposeu que teniu aquests documents oberts al Kate:

Llavors teniu les opcions següents per a tancar documents com es mostra a la captura de pantalla:

Utilitzeu la casella de selecció en l'últim element de la llista per a activar o desactivar un diàleg de confirmació. L'opció seleccionada s'aplicarà en ambdues accions de tancar.

Aquest connector afegeix una vista prèvia/selector de color inclòs als colors en el text (p. ex., #FFFFFF, white).

Per a carregar aquest connector obriu el diàleg de configuració del Kate a Arranjament → Configura el Kate.... A continuació, seleccioneu Selector de color i tanqueu el diàleg.

A la pàgina de configuració del Selector de color a la configuració del Kate, podreu configurar les opcions següents de comportament del connector.

El connector de claus amb color acoloreix els parells de claus que concorden en colors diferents per millorar la llegibilitat. No obstant això, no s'acoloreixen totes les claus. S'ignorarà la clau quan la clau concordant d'obertura o tancament no sigui visible. De la mateixa manera, no s'acolorirà un parell de claus que sigui l'únic parell de claudàtors d'una línia.

El connector no proporciona cap configuració.

CTags genera un fitxer d'índex (o d'etiquetes) dels objectes del llenguatge trobats en els fitxers de codi font, permet que aquests elements estiguin ubicats de forma ràpida i fàcil utilitzant aquest connector al Kate.

Una etiqueta significa un objecte del llenguatge per a la qual hi ha disponible una entrada d'índex (o, si no, es crearà una entrada d'índex per a aquest objecte).

La generació d'etiquetes és acceptada amb aquests llenguatges de programació.

El connector de CTags utilitza dos fitxers de bases de dades diferents per a l'índex.

A la pàgina de configuració de CTags a la configuració del Kate, podeu afegir o eliminar directoris que contenen el codi font i regenerar la base de dades de CTags comuna.

Índex comú

Configura la base de dades global de CTags

A la part inferior de la pàgina de configuració podeu adaptar l'Ordre de CTags.

Per a obtenir més informació sobre totes les opcions disponibles, si us plau, llegiu la pàgina man de CTags. Aquesta pàgina man està disponible al KHelpCenter i també podeu introduir l'URL man:/ctags directament al Konqueror

En fer clic a Actualitza s'iniciarà la indexació. Un cop finalitzada, es tancarà el diàleg.

Situeu el cursor del ratolí sobre l'objecte del llenguatge com una funció, símbol, etc. que us interessa i després seleccioneu una de les accions en el Menú de CTags per a saltar a la línia i al fitxer on es defineix o declara aquest objecte.

De manera predeterminada, les accions al menú CTags no tenen dreceres assignades. Utilitzeu l'editor de dreceres de teclat per a configurar les vostres pròpies dreceres.

Alternativament, podeu utilitzar el camp de cerca a la pestanya Cerca de la vista de CTags.

En introduir caràcters en el camp de cerca s'iniciarà la cerca i mostrarà els noms dels objectes del llenguatge que coincideixen com funcions, classes, símbols, etc. juntament amb el tipus i nom de fitxer.

Seleccioneu un element a la llista per a saltar a la línia corresponent al fitxer de codi font.

El connector permet una vista prèvia en viu a la barra lateral del document de text actualment editat en el format final. De manera que quan editeu p. ex., un text de Markdown o una imatge SVG, el resultat serà immediatament visible al costat del text d'origen.

Per a la visualització, el connector utilitza el connector KParts, el qual està seleccionat com a preferit per al tipus MIME del document. Si no hi ha cap connector de KParts per a aquest tipus, no hi haurà cap vista prèvia.

Per a canviar el connector preferit, obriu el mòdul Associacions de fitxer a l'Arranjament del sistema i editeu Ordre de preferència dels serveis a la pestanya Incrustat.

Els botons a la part superior de la finestra de vista prèvia proporcionen aquestes accions:

De dalt a baix, el navegador del sistema de fitxers consta dels elements següents:

Aquest connector es pot configurar a la pàgina Navegador del sistema de fitxers de la configuració del Kate.

La llista Documents mostra una llista de tots els documents actualment oberts al Kate. Els fitxers modificats tindran una petita icona d'un disquet a la seva esquerra per a indicar el seu estat.

A la part superior de la llista Documents hi ha una barra d'eines amb els botons següents:

Crea un document nou

Obre un document existent

Document anterior

Document següent

Desa el document actual

Desa el document actual sota un nom nou

De manera predeterminada, la llista Documents apareix en el Mode en arbre, la qual mostra l'estructura de les carpetes envoltant tots els documents oberts. També està disponible el Mode de llista, que mostra una llista simple de tots els documents oberts. Podeu canviar els modes fent clic dret sobre la llista i seleccionant-ho des del menú Mode de vista.

Si s'obren dos o més fitxers amb el mateix nom (ubicats en diferents carpetes) en el Mode de llista, el nom del segon prendrà la forma «(2)» i així successivament. El consell d'eina per al fitxer mostrarà el seu nom complet incloent el camí, permetent-vos escollir el que vulgueu.

Per a mostrar un document en el marc actiu, feu clic al nom del document en la llista.

El menú contextual té algunes accions comunes al menú Fitxer.

A més, hi ha accions del gestor de fitxers per a reanomenar o suprimir el fitxer. Amb Copia la ubicació podreu copiar el camí complet del document al porta-retalls.

Podeu ordenar la llista de diferents formes fent clic amb el botó dret en la llista i seleccionant la desitjada des del menú Ordena per. Les opcions són:

La llista documents, de forma predeterminada mostrarà el vostre historial ombrejant les entrades dels documents més recents amb un color de fons. Si el document fou editat, s'utilitzarà una combinació de colors. Els documents més recents tindran colors més intensos, de forma que pugueu trobar amb més facilitat els documents amb els quals heu treballat. Aquesta característica es pot desactivar a la pàgina Documents del diàleg de configuració.

La ubicació predeterminada de la llista Documents a la finestra del Kate es troba a l'esquerra de l'àrea d'edició.

El connector de GDB per al Kate proporciona un frontal senzill per al popular depurador de projectes de GNU.

Podeu activar el connector de GDB a la secció Connectors de la configuració del Kate.

Perquè el connector funcioni correctament, haureu de tenir un fitxer d'origen (de qualsevol tipus admès pel GDB) i un executable.

Una vegada fets aquests preparatius, obriu el fitxer d'origen en el Kate, introduïu el camí cap a l'executable a la pestanya Arranjament de la vista d'eina Vista del depurador i seleccioneu Depura → Inicia la depuració des del menú per a començar.

Totes aquestes opcions estan disponibles en els menús del Kate, i moltes estan disponibles a la barra d'eines de depuració, així.

La vista d'eina Vista del depurador consisteix en diverses pestanyes:

La vista d'eina Pila de crides conté una llista amb format de traces inverses retornada pel GDB.

La vista d'eina Pila de crides del connector de GDB.

La vista d'eina Locals conté una llista de totes les variables actualment carregades i els seus valors corresponents.

La vista d'eina Locals del connector de GDB.

Un agraïment especial a la Google Code-in 2011, al participant Martin Gergov per escriure gran part d'aquesta secció.

La idea bàsica del connector Projecte és tenir una llista estructurada dels fitxers que pertanyen al projecte amb les propietats següents:

Una vegada es carrega el connector Projecte a la pàgina de configuració del Kate, obriu un fitxer en un projecte i apareixerà una barra lateral que llistarà tots els projectes, així com els fitxers de projecte de la manera següent:

Com podeu veure, el projecte actualment actiu és el «Kate», i el seu contingut apareix a la vista en arbre. En fer clic sobre algun dels fitxers a la vista en arbre, aquest s'obrirà a l'editor. A més, proporciona un menú contextual amb el qual podreu obrir els fitxers amb altres aplicacions, com per exemple un fitxer .ui amb el Qt Designer.

Podeu filtrar els elements escrivint parts del nom de fitxer que esteu cercant a la barra de cerca a la part inferior de la llista.

La idea és que mai hàgiu d'obrir un projecte de forma manual, això encara no s'admet en absolut. Per tant, què passa si obriu un fitxer, el connector Projecte ràpidament escanejarà la carpeta i les seves carpetes pare per a un fitxer .kateproject. Si el troba, el projecte serà carregat automàticament.

D'altra banda, si obriu un altre document al Kate, que pertanyi a un altre projecte, el connector Projecte canviarà automàticament el projecte actual. Fent-ho de manera intuïtiva, sempre restarà actiu el projecte correcte. Per descomptat, també podeu canviar el projecte actiu en aquest moment utilitzant el quadre combinat.

El Kate té un connector Cerca i substitueix que apareix a la barra lateral inferior. Si es carrega un projecte, s'obrirà la barra lateral Cerca i substitueix, i canviarà al mode de cerca i substitueix al projecte actual:

Amb el coneixement de tots els fitxers pertanyents a un projecte, el connector Projecte proporciona instal·lacions per a la compleció automàtica senzilla basada en CTags. Si s'obre un projecte inicialment, el CTags analitzarà tots els fitxers de projecte en un fil en segon pla i desarà la informació CTags a /tmp. Aquest fitxer s'utilitza per a emplenar la finestra emergent de compleció automàtica al Kate.

Per contra, sense aquesta compleció automàtica, el Kate només serà capaç de mostrar els elements de compleció automàtica a partir de les paraules del fitxer actual. Pel que la compleció automàtica proporcionada pel connector Projecte és molt més potent.

Si no es troba CTags, una finestra emergent passiva advertirà sobre aquest problema. També és notable, que el fitxer CTags a /tmp es netejarà quan se surti del Kate, de manera que el connector no contaminarà cap carpeta amb fitxers no desitjats.

Una altra característica és tenir implementat el connector Construeix, el qual es configura correctament de forma automàtica.

Utilitzant Projectes → Ves a (Alt+1) obrireu la vista Projecte actual a la part inferior de la finestra de l'editor amb quatre pestanyes:

El menú Projectes permet canviar entre els projectes actualment oberts. És mostrat pel connector Projecte.

Si correspon, l'ordre LSP corresponent també s'esmentarà a l'explicació a continuació, la documentació pot proporcionar antecedents i interpretacions addicionals, encara que pot variar segons el llenguatge real. La frase «símbol actual» es refereix al símbol corresponent a la posició actual del cursor, segons el que determini la implementació del llenguatge i del servidor.

El client LSP pot ajudar-vos a saltar a qualsevol símbol en el vostre projecte o fitxer actual. Per saltar a qualsevol símbol del fitxer, useu la vista d'eina «Client LSP de símbols d'esquema» a la vora dreta del Kate. Aquesta vista d'eina llista tots els símbols trobats pel servidor en el document actual.

S'admet l'ordre de la capçalera del codi font de commutació del «clangd». Per canviar la capçalera d'origen en un projecte de C o C++ utilitzeu l'opció «Commuta la capçalera del codi font» des del menú contextual o la drecera F12.

Podeu saltar a un símbol ràpidament posant el ratolí sobre el símbol i després prement Ctrl + botó esquerre del ratolí.

La pàgina de configuració del connector permet principalment la configuració persistent d'alguns dels elements de menú anteriors. No obstant això, hi ha una entrada addicional per a especificar el fitxer de configuració del servidor. Aquest és un fitxer JSON que es pot utilitzar per a especificar el servidor LSP a iniciar (i després s'hi comunica sobre l'entrada/sortida estàndard). Per comoditat, s'inclou alguna configuració predeterminada, el qual es pot inspeccionar en la pàgina de configuració del connector. Per a ajudar en l'explicació a sota, aquí es proporciona un extracte d'aquesta configuració:

{
    "servers": {
        "bibtex": {
            "use": "latex",
            "highlightingModeRegex": "^BibTeX$"
        },
        "c": {
            "command": ["clangd", "-log=error", "--background-index"],
            "commandDebug": ["clangd", "-log=verbose", "--background-index"],
            "url": "https://clang.llvm.org/extra/clangd/",
            "highlightingModeRegex": "^(C|ANSI C89|Objective-C)$"
        },
        "cpp": {
            "use": "c",
            "highlightingModeRegex": "^(C\\+\\+|ISO C\\+\\+|Objective-C\\+\\+)$"
        },
        "d": {
            "command": ["dls", "--stdio"],
            "url": "https://github.com/d-language-server/dls",
            "highlightingModeRegex": "^D$"
        },
        "fortran": {
            "command": ["fortls"],
            "rootIndicationFileNames": [".fortls"],
            "url": "https://github.com/hansec/fortran-language-server",
            "highlightingModeRegex": "^Fortran.*$"
        },
        "javascript": {
            "command": ["typescript-language-server", "--stdio"],
            "rootIndicationFileNames": ["package.json", "package-lock.json"],
            "url": "https://github.com/theia-ide/typescript-language-server",
            "highlightingModeRegex": "^JavaScript.*$",
            "documentLanguageId": false
        },
        "latex": {
            "command": ["texlab"],
            "url": "https://texlab.netlify.com/",
            "highlightingModeRegex": "^LaTeX$"
        },
        "go": {
            "command": ["go-langserver"],
            "commandDebug": ["go-langserver", "-trace"],
            "url": "https://github.com/sourcegraph/go-langserver",
            "highlightingModeRegex": "^Go$"
        },
        "python": {
            "command": ["python3", "-m", "pyls", "--check-parent-process"],
            "url": "https://github.com/palantir/python-language-server",
            "highlightingModeRegex": "^Python$"
        },
        "rust": {
            "command": ["rls"],
            "path": ["%{ENV:HOME}/.cargo/bin", "%{ENV:USERPROFILE}/.cargo/bin"],
            "rootIndicationFileNames": ["Cargo.lock", "Cargo.toml"],
            "url": "https://github.com/rust-lang/rls",
            "highlightingModeRegex": "^Rust$"
        },
        "ocaml": {
            "command": ["ocamlmerlin-lsp"],
            "url": "https://github.com/ocaml/merlin",
            "highlightingModeRegex": "^Objective Caml.*$"
        }
    }
}

Cal tenir en compte que cada «command» pot ser una matriu o una cadena (en aquest cas es divideix en una matriu). A més, una entrada «global» de nivell superior (al costat de «server») també es considerarà (vegeu més a baix). El binari especificat és la cerca de la forma habitual, p. ex., utilitzant PATH. Si està instal·lat en una ubicació personalitzada, és possible que s'hagi d'estendre aquest últim. O de manera alternativa, es pot utilitzar un enllaç (simbòlic) o un script d'embolcall en una ubicació que estigui dins del PATH habitual. Com s'il·lustra a dalt, també es pot especificar un «camí» que se cercarà després de les ubicacions estàndard.

Totes les entrades a «command», «root» i «path» estan subjectes a l'expansió de les variables.

El «highlightingModeRegex» s'utilitza per a mapar el mode de ressaltat emprat pel Kate amb l'ID d'idioma de servidor. Si no es proporciona una expressió regular, s'utilitzarà l'ID de l'idioma. Si s'estableix a fals una entrada «documentLanguageId», no es proporcionarà cap ID d'idioma al servidor en obrir el document. Això pot tenir millors resultats per a alguns servidors que són més precisos determinant el tipus de document que fer-ho basant-se en un mode del Kate.

De l'exemple anterior, l'essència és presumiblement clara. A més, cada objecte d'entrada del servidor també podrà tenir una entrada «initializationOptions», la qual es passarà al servidor com a part del mètode «initialize». Si està present, es passarà una entrada «settings» al servidor mitjançant la notificació «workspace/didChangeConfiguration».

S'apliquen diverses etapes de superposició/fusió;

S'utilitza una instància del servidor per combinació (arrel, tipus de servidor). Si s'especifica «root» com un camí absolut, llavors s'utilitzarà com està, en cas contrari serà relatiu a «projectBase» (segons ho determini el connector Projecte) si escau, o d'una altra manera relativa al directori del document. Si no s'especifica i «rootIndicationFileNames» és una matriu com noms de fitxer, llavors se selecciona un directori pare del document actual que conté aquest fitxer. Alternativament, si no s'especifica «root» i «rootIndicationFilePatterns» és una matriu de patrons de fitxers, llavors se selecciona un directori pare del document actual que coincideixi amb el patró de fitxer. Com a últim recurs, se seleccionarà el directori inicial com a «root». Per a qualsevol document, el «root» resultant determinarà si es necessita o no una instància separada. Si és així, el «root» es passarà com a rootUri/rootPath.

En general, es recomana deixar l'arrel sense especificar, ja que no és tan important per a un servidor (encara que la vostra experiència pot variar). Òbviament, menys instàncies del servidor serà més eficient, i també tindreu una vista «més àmplia» que amb la vista de moltes instàncies separades.

Com s'ha esmentat anteriorment, diverses entrades estan subjectes a una expansió variable. Una aplicació adequada de la combinació amb els enfocaments «script embolcall» permet personalitzar en moltes circumstàncies. Per exemple, considereu un escenari de desenvolupament en Python format per múltiples projectes (p. ex., repositors Git), cadascun amb la seva pròpia configuració de «virtualenv». Utilitzant la configuració predeterminada, el servidor de llenguatge Python no serà conscient de l'entorn virtual. No obstant això, es pot solucionar amb l'enfocament següent. En primer lloc, es pot introduir el fragment següent «User Server Settings» en el connector de LSPClient:

{
        "servers":
        {
                "python":
                {
                        "command": ["pylsp_in_env"], ["%{Project:NativePath}"],
                        "root": "."
                }
        }
}

L'entrada arrel de dalt és relativa al directori del projecte i garanteix que s'inicia un servidor de llenguatge a part per a cada projecte, el qual és necessari en aquest cas, ja que cadascun té un entorn virtual diferent.

pylsp_in_env és un petit «script d'embolcall» que s'hauria de col·locar en la PATH amb el contingut següent (per a ajustar):

#!/bin/bash
cd $1
# Executa el servidor (python-lsp-server) dins del «virtualenv»
# (és a dir, amb les variables de «virtualenv» configurades),
# de manera que es fonamenta el «virtualenv»source XYZ
# El quilometratge o els arguments del servidor poden variar
exec myserver

{
    "servers": {
        "python": {
            "settings": {
                "pyls": {
                    "plugins": {
                        "pylint": {
                            "enable": true
                        }
                    }
                }
            }
        }
    }
}

{
    "servers": {
        "c": {
            "suppressions": {
                "rulename": ["filename", "foo"],
                "clang_pointer": ["", "clang-tidy", "clear_pointer"],
            }
        }
    }
}

El connector Cerca i substitueix del Kate permet fer cerques de text o amb expressions regulars en diferents fitxers a la vegada. Podeu cercar a tots els fitxers oberts, o a tots els fitxers en un directori, i de manera opcional els seus subdirectoris, o en tots els fitxers al projecte actual. Fins i tot es poden filtrar per nom de fitxer, per exemple, cercar només als fitxers que acabin amb una extensió de fitxer en particular.

El Retalls del Kate és un connector utilitzat per a estalviar una mica de temps, afegint una implementació per als anomenats «retalls» (codi font reutilitzable, codi de màquina o text). El connector també és compatible amb la compleció del codi i JavaScript.

El plafó per als retalls del Kate.

Al plafó hauríeu de veure una llista dels repositoris de retalls, juntament amb les opcions per a crear el vostre, obtenir-los des d'Internet o carregar-los des d'un fitxer local. Cada repositori té una casella de selecció que es pot utilitzar per a activar o desactivar. També hi ha botons per a editar i eliminar els repositoris existents.

Crear i editar els repositoris

Per a crear un repositori nou de retalls, feu clic a Afegeix un repositori. Ara s'hauria de mostrar un diàleg que demani pel nom del fitxer de retall, la llicència i l'autor. Després de triar les opcions desitjades, feu clic D'acord.

La interfície de l'editor del repositori.

L'editor per al repositori de retalls conté les opcions següents:

Nom

Apareix a la llista dels retalls a la vista d'eina i també se cercarà quan s'utilitzi la característica de compleció del codi.

Espai de nom

Prefix utilitzat durant l'ús de la compleció de codi.

Llicència

Selecciona la llicència per al vostre repositori de retalls.

Autors

Introduïu el/s nom/s de l'autor/s del fitxer de retall.

Tipus de fitxer

Seleccioneu el/s tipus de fitxer/s que voleu aplicar al repositori de retalls. De manera predeterminada s'estableix a «» -es deixa buit-, de manera que el repositori ho aplicarà a tots els fitxers. Podeu canviar-ho a quelcom com C++, o seleccionar des d'una llista fent clic en els elements. Podeu especificar més d'un tipus de fitxer prement la tecla Maj mentre s'afegeixen els tipus.

Crear i editar els retalls

La interfície de l'editor de retalls.

Nom

El nom es mostrarà a la llista de compleció.

Drecera

En prémer aquesta drecera s'inserirà el retall en el document.

Retall

El text que heu retallat s'inserirà en el document.

Un retall pot contenir camps editables. Es poden alternar prement la tecla Tab. Es poden utilitzar les expressions següents en el text de la plantilla per a crear camps:

${nom_camp} crea un camp senzill i editable. Totes les ocurrències posteriors crearan camps que reflecteixin el contingut del primer durant l'edició.

${nom_camp=predeterminat} es pot utilitzar per a especificar un valor predeterminat per al camp. El predeterminat pot ser qualsevol expressió en JavaScript.

Utilitzeu ${nom_camp=text} per a especificar una cadena fixa com a valor predeterminat.

${func(altre_camp_1, altra_camp_2, «...»)} ho podeu utilitzar per a crear un camp que avaluï una funció de JavaScript en cada edició i que conté el seu contingut. Vegeu la pestanya Scripts per a més informació.

${cursor} es pot utilitzar per a marcar la posició final del cursor després que tot s'hagi omplert.

Scripts

Funcions auxiliars en JavaScript per a utilitzar en els vostres retalls.

Totes les funcions en JavaScript han de retornar el contingut que voleu situar a un camp de la plantilla com una cadena.

Les funcions es criden en un àmbit que conté el contingut de tots els camps editables de la plantilla com a variables locals. Per exemple, en un retall que conté ${camp}, hi haurà present una variable anomenada camp, que contindrà el contingut actualitzat del camp de la plantilla. Les variables o bé es poden utilitzar a la funció estàtica o passar com a arguments, mitjançant l'ús de la sintaxi ${func(camp)} o ${camp_2=func(camp)} a la cadena del retall.

Podeu utilitzar l'API per a crear scripts del Kate per a obtenir el text seleccionat, el text complet, el nom del fitxer i més utilitzant els mètodes apropiats dels objectes document i vista. Consulteu la documentació de l'API per a la creació de scripts per a obtenir més informació.

Per als scripts més complexos, pot ser important entendre que primer s'insereix el retall en brut en el document, i després s'avaluen les funcions. P. ex., si una funció recupera el text a la línia a on s'ha inserit el retall, aquest text també contindrà ${functionCall()}.

Com a exemple de treballar amb seleccions utilitzant l'API de creació de scripts, una manera senzilla d'ajustar el text seleccionat dins d'etiquetes és aquest fragment: <strong>${view.selectedText()}</strong>

L'exemple següent invoca un script que insereix un text predeterminat en cas que no hi hagi cap selecció. Retall:

${rangeCommand("<strong>%%1</strong>", "Bold")}

Script:

function rangeCommand(command, def) {
    if (view.selectedText().length 
> 0) {
        return command.replace("%%1", view.selectedText());
    } else {
        return command.replace("%%1", def);
    }
}

Seleccionant des d'una llista de retalls.

Podeu cridar als retalls de dues maneres:

Si el retall conté variables (a més de ${cursor}), el cursor passarà automàticament a la primera ocurrència d'una variable i esperarà perquè escriviu quelcom. En acabar, podeu prémer Tab per a passar a la variable següent, i així successivament.

Els retalls del Kate han estat escrits per en Joseph Wenninger.

Un agraïment especial a la Google Code-in 2011, al participant Martin Gergov per escriure gran part d'aquesta secció.

Enregistra i reprodueix macros de teclat (és a dir, una seqüència d'acció de teclat).

És possible desar macros de teclat donant-les un nom.

Les macros amb nom són permanents entre sessions del Kate, es desen en el fitxer keyboardmacros.json en el directori de dades d'usuari del Kate (normalment ~/.local/share/kate/).

Per ara, les macros de teclat no es poden reproduir correctament si s'utilitzen alguns tipus de ginys de la IGU: QMenu, QuickOpenLineEdit, o TabSwitcherTreeView, per exemple. No estic segur de per què, però la meva primera suposició seria que aquests ginys funcionen d'una manera no estàndard pel que fa als esdeveniments de teclat.

El llenguatge de consulta estructurada (Structured Query Language - SQL) és un llenguatge especialitzat per a actualitzar, suprimir i demanar informació des de bases de dades.

El connector SQL del Kate us permet:

Seleccioneu Afegeix una connexió des del menú SQL o des de la barra d'eines, i llavors seleccioneu el controlador de bases de dades de les Qt™ que voleu utilitzar (incloses QSQLITE, QMYSQL3, QMYSQL, QODBC3, QODBC, QPSQL7 i QPSQL). Si no podeu veure el controlador desitjat, caldrà que l'instal·leu. A continuació, premeu Següent.

Si la base de dades seleccionada utilitza un fitxer, simplement indiqueu la ubicació de la base de dades i premeu el botó Següent. Si requereix connectar amb un servidor, introduïu el nom del servidor, nom d'usuari i contrasenya, i qualsevol altra informació que aquest controlador en particular pugui requerir. A continuació, premeu Següent.

Finalment, doneu-li un nom a la vostra connexió, i premeu Acaba.

Podeu navegar per la base de dades utilitzant la vista d'eina Esquema de la base de dades del navegador a l'esquerra. La informació que mostra variarà en funció del controlador de base de dades que esteu utilitzant.

Per a actualitzar aquesta llista, feu clic dret a qualsevol lloc en la vista d'eina i seleccioneu Actualitza. Per a generar una consulta sobre qualsevol entrada a la llista, feu clic sobre una entrada, seleccioneu Genera, i seleccioneu el tipus de consulta (SELECT, UPDATE, INSERT o DELETE) des del submenú que aparegui.

El connector SQL va ser escrit per en Marco Mentasti.

Un agraïment especial a la Google Code-in 2011, al participant Ömer Faruk ORUÇ per escriure gran part d'aquesta secció.

Permet als desenvolupadors veure els símbols (funcions, macros i estructures) des del codi font.

En fer clic, amb la informació analitzada es podrà explorar amb facilitat el codi.

De moment s'admeten els llenguatges següents:

C/C++, Java™, Perl, PHP, Python, Ruby, XSLT, Tcl/Tk, Fortran

Llista de característiques:

Podeu configurar el connector per a la vista d'eina Terminal a la pàgina Terminal del diàleg de configuració.

Hi ha disponibles les opcions següents:

Podeu utilitzar aquest connector per a processar el text seleccionat emprant les ordres del terminal. La selecció s'utilitzarà com a entrada per a l'ordre, i la sortida substituirà la selecció o serà copiada al porta-retalls, tot dependrà de la preferència de l'usuari.

Copyright del connector «Validació XML» del Kate, 2002 per en Naber, Daniel (daniel.naber AT t-online.de).

Copyright de la documentació, 2002 per en Naber, Daniel

Inicieu el Kate i obriu el diàleg de configuració a Arranjament → Configura el Kate.... A continuació, seleccioneu Compleció XML que apareix a la pàgina Aplicació/Connectors i tanqueu el diàleg. Després d'això, seleccioneu XML → Assigna la meta DTD.... Si el document no conté una «DOCTYPE» o el tipus de document és desconegut, haureu de triar una meta DTD des del sistema de fitxers. En cas contrari, la meta DTD que coincideixi amb el DOCTYPE del document actual serà carregada automàticament.

Ara podeu utilitzar el connector en teclejar el vostre text:

Podeu provar totes les funcions i limitacions carregant les katexmltools/testcases.xml a qtpaths --paths GenericDataLocation en el Kate i seguint les instruccions.

Copyright del connector «Compleció XML» del Kate, 2001, 2002 per en Naber, Daniel (daniel.naber AT t-online.de).

Copyright de la versió SC 4 del KDE, 2010 per en Tomáš Trnka

Copyright de la documentació, 2001, 2002 per en Naber, Daniel